En una lectura ràpida, quan diem “de riu a riu”, reconeixem la Gran Via com un gran eix metropolità, amb una seqüència no aleatòria d’intrusos de centralitat (encreuaments metropolitans); que a més, no per casualitat, es van construint de forma cada vegada més permeable.
Així, en arribar al sector “Gran Via Biopol”, l’alineació es difumina de manera natural, especialment en el costat de Collserola on, la tipologia d’urbanització residencial (Bellvitge i Gornal) juntament amb l’equipament de l’Hospital de Bellvitge, neguen aquesta alineació. Aquesta primera reflexió, basada en l’evidència que el sector és una més d’aquestes cruïlles metropolitanes, és la que ens porta a definir la primera estratègia de la proposta: renunciar a l’alineació per a facilitar la introducció del verd en primer lloc: la introducció del paisatge del Delta a la ciutat. Aquest és, doncs, l’element principal de la proposta. Proposem el parc com a element articulador La creació del Gran Parc.
