Sant Ferran

  • Ubicació Sabadell
  • > Client Privat
  • Any 2018
  • Estat Construït
  • Categoria Arquitectura
  • Escala City
  • Equip OUA: Jordi Artigas Masdeu (arquitecte), Oriol Serrat Genescà (arquitecte), Àlex Gómez Gili (arquitecte)

L’ús de materials poc utilitzats en l’àmbit residencial atorga singularitat al projecte

Mínima expressió, màxim confort i detalls que marquen la diferència són la senya d’identitat d’aquest edifici plurifamiliar de trenta-dos habitatges amb aparcament a Sabadell. Situat al límit entre el teixit residencial i l’industrial de la ciutat, el bloc contraposa una peculiar tria de materials amb una composició molt racional. Revisem el projecte amb l’Oriol Serrat, cap del Departament d’Arquitectura d’OUA.

Per a qui està pensat el projecte i com adreça les seves necessitats?
L’encàrrec ve de la mà d’un promotor que vol construir un edifici d’habitatges de lloguer. El seu objectiu és que la majoria dels habitatges resultants siguin de dues habitacions, amb dos banys, i tinguin una superfície controlada, per tal que el preu del lloguer pugui ser ajustat i assequible.

Tenint en compte aquestes condicions, s’ha plantejat un projecte molt racional, cercant la màxima aproximació als requisits transmesos pel client i la màxima eficiència del conjunt, però sense perdre de vista la principal motivació de l’edifici: que els que hi acabin vivint hi estiguin bé.

Quina característica dota d’identitat la proposta?
Es tracta d’un edifici residencial, però situat al límit entre una zona industrial i una residencial. Això ens va portar a explorar materialitats més pròpies d’edificis industrials, com és el formigó, que s’ha utilitzat en diversos formats com a element configurador de la façana.

L’edifici presenta façanes bastant diferenciades. A què respon cada una?
Es planteja que la façana dialogui tant amb l’edifici residencial amb el qual fa mitgera com amb el teixit industrial que ens trobem a continuació. Així, l’aspecte de cada façana varia en funció de l’orientació d’aquesta.

La façana nord gaudeix de vistes a la plaça del Treball i al massís de Sant Llorenç del Munt, però gairebé no li dona el sol, així que hem dissenyat obertures que van del terra al sostre i de paret a paret, de manera que pràcticament desapareix el límit entre interior i exterior, maximitzant les vistes però també l’entrada de llum.

La façana sud, en canvi, requereix més protecció solar, i, per això, hem optat per obertures amb unes dimensions més contingudes.

La façana est, a causa de la proximitat amb l’edifici contigu, es tracta pràcticament com una testera, amb unes obertures molt més delimitades.

La base de l’edifici també té una forma singular…
Les obertures que hi ha a planta baixa s’amaguen darrere d’una espècie de gelosia configurada per la repetició de diverses pilastres construïdes amb peces de formigó prefabricat que semblen les tecles d’un piano. Aquest disseny atorga privacitat a les estances de planta baixa que donen al carrer, i també expressivitat a aquest element de suport de l’edifici.

Quin valor afegit aporta el client?
La confiança del client en l’equip redactor pel que fa a experimentar amb materials poc utilitzats en l’àmbit de les promocions residencials va ser clau per aconseguir un resultat singular.