Nau Cal Herrera

  • Ubicació Sallent
  • > Client Públic
  • Any 2010
  • Estat Construït
  • Categoria Arquitectura
  • Escala Neighbourhood
  • Equip OUA

A escala simbòlica, era important no perdre la imatge original de l’edifici on tantes dones del municipi havien treballat

Els temps canvien i l’arquitectura s’adapta. Amb la rehabilitació de la nau Cal Carrera, OUA converteix una antiga fàbrica de Sallent en un espai cultural polivalent. L’actuació fa honor al passat industrial de la zona mantenint la façana de l’edifici i refent l’interior per crear nous espais que donin cabuda a l’abundant teixit artístic de la zona. L’Oriol Serrat, director de l’Àrea d’Arquitectura, ens en revela les claus.

De quines necessitats parteix el projecte?
Sallent és un municipi amb molta activitat cultural i mancaven més espais per acollir aquesta important oferta. És una actuació que s’esperava des de fa molts anys. El programa funcional estava molt clar: crear dues sales polivalents, una principal i una secundària, amb capacitat de funcionament independent, simultani i amb dos accessos diferenciats.

A la sala principal, es poden organitzar des d’espectacles per a 250 espectadors asseguts fins a concerts per a uns 1.000 espectadors de peu. La sala de la planta primera pot acollir diverses activitats, com exposicions, audicions, concerts i espectacles amb un format més reduït.

Quins són alguns dels elements clau de l’obra i per què?
La conservació de la composició austera, clara i ordenada de les façanes de l’edifici original, que només s’ha ressaltat repicant, sanejant i pintant. És una decisió que dona identitat al projecte mantenint la imatge de la fàbrica. L’elecció del color blanc és important perquè crea un contrast amb l’entorn fabril, suggereix neutralitat i novetat i, a més, emmiralla el blanc de la mina de sal que hi ha just al davant. També és important destacar la construcció de la plaça a l’accés principal, un nou element que connecta l’espai amb el centre històric del municipi.

Com encareu el repte d’actuar sobre un edifici amb tanta història?
Amb molt de respecte, que es tradueix en un intens diàleg tant amb el client com amb els habitants de Sallent i futurs usuaris de l’espai. L’arquitectura és un reflex de la vida i, tot i la necessitat principal d’adaptar la vella nau a les noves necessitats del poble, hem volgut mantenir viva la seva història conservant-ne la forma icònica i actuant sobre l’interior. A escala simbòlica, era important no perdre la imatge original de l’edifici on tantes dones del municipi havien treballat cosint teixits. És una decisió per retre homenatge a elles, un col·lectiu que en el seu moment va ser molt invisibilitzat i poc valorat.

Quina metodologia s’ha seguit per projectar els espais?
Durant la redacció del projecte vam anar a visitar diverses sales polivalents i teatres per escoltar de primera mà les necessitats dels diferents usuaris i construir espais còmodes tant per al públic com per a les persones que hi van a treballar: els actors i actrius, els tècnics de so i de llum, el personal de manteniment, etc.

Com s’aconsegueix reduir l’empremta ecològica del projecte?
A menys esforços, menys residus. La decisió d’aprofitar la façana original no només manté viva la història de l’edifici, sinó que optimitza recursos. També s’ha incorporat un sistema d’aïllament tèrmic per reduir la demanda energètica de l’edifici. Finalment, s’ha buscat un màxim aprofitament de l’espai, subdividint el sistema de climatització perquè sigui sostenible obrir l’edifici per fer activitats d’aforament reduït.

Quines reflexions planteja el projecte per al sector?
La possibilitat d’adaptar edificis antics a noves necessitats sense haver de construir de nou i la voluntat de generar projectes a partir del diàleg amb les persones que l’acabaran utilitzant. S’han tingut molt més en compte valors com l’atenció a les diferents necessitats del municipi, la sostenibilitat i la polivalència abans que el fet de produir un projecte emblemàtic que pugui ser reconegut dins del sector.