Mykita

  • Ubicació Barcelona
  • > Client Privat
  • Any 2018
  • Estat Construït
  • Categoria Arquitectura
  • Escala City
  • Equip OUA Arquitectes associats, S.L.P.; OUA Gestió del territori i urbanisme S.L.; Jordi Artigas i Masdeu, arquitecte

“El plantejament de ‘no fer res’ o fer el mínim amb l’arquitectura existent té un efecte absolutament expressiu”

Menys és més, i així ho demostra aquesta actuació de reforma d’un local al cor de l’Eixample per acollir una botiga d’ulleres d’una marca alemanya. Neutralitat i minimalisme ressalten un producte modern emmarcat en una arquitectura despullada fins a l’essència. L’Òscar Company, un dels arquitectes responsables de l’obra, ens en descobreix alguns detalls.

Quin és el punt de partida del projecte?
Mykita és una marca d’ulleres fetes amb l’última tecnologia en impressió 3D i plec en xapa d’acer o titani d’una sola peça. Mykita té botigues a tot el món i, amb la intenció d’adaptar-se a la idiosincràsia de cada ciutat amb tenda física, el seu llibre d’estil es limita a tres simples elements: el color blanc, l’ús de llums de neó i un moble reticular modular per a l’exposició dels productes. La neutralitat d’aquests elements marca l’estil Mykita i, a la vegada, deixa espai perquè cada establiment els emmarqui en la identitat del lloc on s’ubiquen. El nostre objectiu: crear un local Mykita amb identitat Barcelona.

De quina manera decidiu expressar la identitat de Barcelona?
El fet de tractar amb un edifici catalogat amb elements d’interès patrimonial dins el conjunt especial de l’Eixample ens va portar a despullar-lo per remarcar aquesta qualitat tan característica. L’actuació es redueix a buidar el local per destacar el producte i els elements icònics de l’arquitectura pròpia de la Barcelona del segle xix, com són l’obra vista, els sostres alts amb entrebigat d’acer i la volta catalana

L’obra vista i la clàssica volta catalana dialoguen molt bé amb elements més moderns com l’entrada, les llums de neó i l’escala de formigó.
Un local comercial ha de seduir al vianant. L’entrada busca transparència total i les llums de neó atreuen la mirada cap a l’interior, amb el característic moble d’exposició Mykita en el punt de fuga. L’escala ha estat dissenyada gairebé com un element escultòric que connecta la planta baixa amb un entresolat mitjançant un paviment continu que cobreix tot l’espai com si fos una catifa.

L’espai ha mirat d’establir un diàleg paral·lel amb la marca, emfatitzant la diferència entre els elements de l’entorn (vistos, despullats, remarcant la seva autenticitat i fent referència al procés) i els elements de nova incorporació (variats pel que fa a colors i materials i dissenyats ad hoc) que parlen de la seva visió precisa i innovadora.

A més del marc de l’entrada, les llums de neó o l’escala, entre aquests elements destaquen també les mampares de vidre vermell, els mobles de fusta de roure noble o els seients amb estructura tubular groga que lliguen amb el color d’alguns dels suports d’exposició d’ulleres addicionals del moble Mykita.

Quin aprenentatge extraieu de l’obra?
Menys és més. De vegades, busquem solucions complicades quan les respostes es troben al mateix projecte. El plantejament de “no fer res” o fer el mínim amb l’arquitectura existent, en aquest cas, té un efecte absolutament expressiu. La mínima intervenció va suposar cuidar al màxim tots els petits detalls que completen l’obra: mobiliari, fusteria, il·luminació, escala, baranes i paviment.