Montesa

  • Ubicació Esplugues de Llobregat
  • > Client Privat
  • Any 2019
  • Estat En procés
  • Categoria Urbanisme
  • Escala Municipality
  • Equip OUA

“Saber interpretar les normes és clau per fer possible ciutats més justes, equitatives, igualitàries i sostenibles”

Una Àrea Residencial Estratègica (ARE) és un sector urbanitzable existent en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, amb els serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat dels seus habitatges, com a mínim, són de protecció. Aquest projecte es basa en la modificació de l’ARE Montesa, una zona del Baix Llobregat, amb la voluntat d’integrar i millorar la implantació urbana de la zona. La Núria Noguer, cap del Departament d’Urbanisme d’OUA, ens en dona les claus.

Quina és la característica més destacable de la zona que comprèn l’ARE?
La zona ocupa els terrenys de l’antiga fàbrica Montesa, situada en la confluència entre els límits municipals d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Fins fa poc, la zona constituïa un entorn perifèric destinat a la implantació de fàbriques i polígons. Amb el pas del temps i el creixement de Barcelona cap a la seva àrea metropolitana, la zona s’ha convertit en un enclavament estratègic amb excel·lents comunicacions i un gran potencial de creixement que fan palesa la importància d’un nou pla.

Quin objectiu té la modificació de l’ARE Montesa?
Repensar l’ARE Montesa és una oportunitat per fer ciutat, una operació d’envergadura que actua sobre tres escales diferents (àrea metropolitana, ciutat i barri) en una de les poques àrees pendents dins del context urbà de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El projecte té dos objectius. D’una banda, ha de cobrir les necessitats de l’usuari o ciutadà per generar un nou parc d’habitatges que ampliï la dotació d’equipaments i espais verds de qualitat. De l’altra, a escala de ciutat, s’ha buscat millorar la connexió dels principals eixos verds dels teixits urbans existents per donar-los continuïtat en forma de rambles, on les voreres i els arbres tenen prioritat, deixant en segon pla el trànsit rodat i millorant de manera directa la qualitat ambiental de l’entorn.

Quins han estat els grans reptes del projecte?
El projecte s’ha plantejat tenint en compte quatre grans reptes: augmentar la iniciativa pública, assegurar la viabilitat econòmica, fer millores en l’ordenació general i prosperar en l’àmbit mediambiental.

Pel que fa a la iniciativa pública, s’ha proposat un canvi de sistema de gestió, de manera que els promotors no són únicament consorcis privats, sinó que també hi intervenen les institucions públiques.

Quant a la viabilitat econòmica, s’ha buscat reduir les despeses d’urbanització internes del sector i adoptar solucions constructives a partir de criteris de major sostenibilitat ambiental que es tradueixin en una major sostenibilitat econòmica.

Les millores en l’ordenació general tenen com a objectiu una millor integració en l’entorn (a partir d’una anàlisi social i urbanística acurada), la racionalització del sistema viari (amb la voluntat de potenciar els desplaçaments a peu i amb bicicleta), la integració dels espais lliures en el sistema general del municipi i de l’entorn (afavorint els recorreguts i la connectivitat dels sistemes existents), millores tipològiques (a partir d’una ordenació que afavoreix molt més els habitatges amb ventilació creuada) i un estudi acurat de la localització dels usos.

Finalment, quant als reptes mediambientals, s’estableix que la construcció de les edificacions amb l’objectiu de la demanda energètica gairebé nul·la serà obligatòria a partir del 2019 per a edificis públics i a partir del 2021 per a edificis privats.

Com s’aprecia a escala visual un projecte d’urbanisme com aquest?
Els criteris formals en projectes d’urbanisme defineixen paràmetres com la continuïtat visual entre vials, carrers o fites, com ara places o rotondes, que marquen l’inici o la finalització d’un recorregut. També es defineix l’amplada de les voreres, si hi ha o no vegetació o quines alçades hauran de tenir els edificis i quins seran els seus límits en relació amb els elements de l’entorn. Fora d’aquest àmbit, l’urbanisme no arriba al detall estètic, sinó que resol la necessitat funcional.

Quins perfils han participat en el projecte?
A part de l’equip d’Urbanisme, s’ha comptat amb el suport dels equips d’Enginyeria, Jurídic i d’Arquitectura d’OUA, i també amb un equip extern complementari de col·laboradors format per especialistes en mobilitat, especialistes en viabilitat i sostenibilitat econòmica, arquitectes i geògrafs especialitzats en memòria social i ambientòlegs.

També s’ha creat una Comissió de Seguiment formada per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, el Departament de Territori i Sostenibilitat, la Junta Provisional de Propietaris, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i l’Institut Català del Sòl.

Diries que aquest projecte fa alguna aportació al sector?
El valor afegit d’aquest projecte recau en la capacitat d’articular i treballar les eines de planejament urbà per definir i generar nous models de ciutat. Saber interpretar les normes per fer possible ciutats més justes, equitatives, igualitàries i sostenibles és el repte del nostre segle, i és imprescindible fer-ho de la mà de les administracions públiques, però també dels inversors particulars. Aquest projecte és una implementació realista de nous models de ciutat i un model reproduïble a moltes altres ciutats del territori català i del conjunt de l’Estat.