Horta Novella

  • Ubicació Sabadell
  • > Client Private
  • Any 2017
  • Estat Construït
  • Categoria Arquitectura
  • Escala City
  • Equip OUA Group (Jordi Framis i Oscar Company)

“Vam apostar per una arquitectura contundent i marcada per la materialitat per recalcar el valor i l’escala del nucli antic sense mimetitzar-se amb l’entorn”

Una utopia feta realitat: aconseguir llum, espai, amplitud i una zona enjardinada amb piscina al nucli antic de Sabadell. El projecte unifica diverses parcel·les de dos carrers continus i crea dues edificacions plurifamiliars amb un interior d’illa comunitari i un aparcament en planta soterrani. Conversem amb el Jordi Framis i l’Òscar Company per entendre les decisions que hi ha darrere de cada detall.

Quins elements fan que el projecte sigui tan singular?
Crear un espai molt lluminós i molt obert al centre de Sabadell, amb pisos grans i amb una gran zona comunitària amb piscina és molt remarcable. S’ha fet una gran feina d’aprofitament urbanístic unint diferents parcel·les i creant pisos de gran profunditat, invertint els dúplexs perquè les zones de terrassa connectin amb la sala d’estar.

Pel que fa als detalls, triar un totxo blanc, en contrast amb el color de les edificacions de l’entorn, és una aposta per la diferència, una decisió valenta i atrevida que realça el valor estètic del projecte.

Quina capacitat tenen els nous edificis?
Cada edifici s’adapta a l’escala de cadascun dels carrers als quals donen façana. L’edifici que dona al carrer Sant Cugat és més petit, ocupa dues parcel·les i presenta un total de vuit habitatges: dos en planta baixa, tres en planta primera i tres dúplexs en planta segona i sotacoberta. L’edifici enfront del carrer Horta Novella abasteix quatre parcel·les i presenta tretze habitatges: tres en planta baixa, quatre en planta primera i sis en planta segona, quatre dels quals són dúplexs.

Com s’han organitzat els espais exteriors?
Tots els habitatges de planta baixa tenen jardins particulars, amb un petit porxo de diferents dimensions que inclou una franja de paviment dur en contacte amb la façana, i un paviment vegetal cap a l’interior d’illa.

Des dels vestíbuls interiors de la planta baixa dels dos edificis es pot accedir, mitjançant un passadís exterior, a l’espai lliure i comunitari. Aquest espai resol, amb un suau pendent, el desnivell entre les plantes baixes dels dos edificis i crea un nou eix de comunicació entre dos carrers abans incomunicats, des d’on es pot accedir a la zona d’esbarjo infantil, zona de piscina i zona enjardinada.

Quin ha estat el repte més gran a l’hora de concebre els espais?
En tractar-se d’una promoció d’habitatges on no coneixíem l’usuari final, els interiors de cada pis han estat concebuts perquè es puguin habitar i transformar de diverses maneres, prioritzant que siguin fàcilment adaptables a les necessitats de cada propietari. D’aquesta manera, no s’ha imposat una arquitectura de motlle, sinó que s’han dissenyat diferents tipologies d’habitatge per a diferents tipus d’usuari. Un cas clar el trobem en els dúplexs de planta segona, on el fet d’invertir l’ordre de les estances de dia (menjador, cuina-sala d’estar) i de nit (dormitoris) ha facilitat al màxim l’aprofitament de les terrasses de planta coberta, atorgant la màxima il·luminació als espais.

D’altra banda, implementar una arquitectura nova en un àmbit de caràcter molt marcat sempre presenta molts reptes, els quals, sumats a la necessitat d’integrar-se amb l’entorn, poden acabar coartant la proposta. La nostra resposta va ser apostar per una arquitectura contundent, molt marcada per la materialitat, amb una relació de plens i buits que ha volgut recalcar el valor i l’escala del nucli antic de Sabadell sense voler mimetitzar-se amb l’entorn. L’aspecte monolític de l’edifici es presenta com una proposta atrevida en un context molt divers i amb una entitat molt pròpia i reconeguda a Sabadell.

Era important que en tot moment es pogués llegir la transparència entre els espais en planta baixa. Aquests donen profunditat des del carrer i cap al jardí interior com una reminiscència als nuclis antics de les ciutats del segle xviii, on els patis feien de transició entre els espais públics i privats dels habitatges. D’aquesta manera, la morfologia de l’arquitectura s’adapta a l’entorn, recuperant l’essència de la tradició i adaptant-la a les noves maneres de viure.