Escola Ignasi Iglesias

  • Ubicació Barcelona
  • > Client Públic
  • Any 2016
  • Estat Construït
  • Categoria Arquitectura
  • Escala Neighbourhood
  • Equip OUA Group

“La millora dels espais d’ús comú permet que l’ensenyament pugui anar més enllà de les aules”

Nascuda el 1930 a una masia històrica del barri de Sant Andreu en honor al poeta i dramaturg Ignasi Iglesias, els orígens d’aquesta escola ressonen en els detalls d’aquest projecte d’ampliació i reforma d’arquitectura urbana.

Com a director teatral, Iglesias va aconseguir posar en escena les vivències de la gent: les alegries i les tristeses, el que passava al carrer i el que passava de portes endins, a casa o a la feina. Aquest interès per representar, connectar i donar agència als espais interiors i exteriors, entre la intimitat i la vida en societat, també es va fer palès en la seva aferrissada i visionària defensa d’un model d’escoles a l’aire lliure. Tot això connecta amb la proposta de disseny, la feina de gestió de patrimoni i la voluntat d’innovació que caracteritza aquest projecte.

Guardonada amb una Medalla d’Honor de Barcelona l’any 2007 i abanderada de diversos canvis educatius, l’escola va iniciar aquesta darrera ampliació i reforma el 2018 de la mà d’OUA, que va guanyar el concurs públic per al projecte d’ampliació, adequació i millora de les seves instal·lacions. L’objectiu de la intervenció, basada en un estudi creatiu i analític, era adaptar l’escola a les necessitats dels projectes pedagògics actuals i convertir-la en un veritable hub pel barri. Ens ho explica la Laura Coladas, una de les arquitectes involucrades en el projecte.

Com es pot fer una proposta innovadora per a un projecte amb un marc històric tan marcat?
A diferència de la resposta que s’havia donat fins aleshores (de vessant estrictament pràctica i funcional, la qual consistia a afegir successius volums aïllats segons les necessitats de cada moment), el projecte va partir d’un objectiu clar de millora dels espais i de la masia existent. Per això, va tenir en compte en tot moment la seva integració i gestió urbanística dins d’un ampli recinte històric de la ciutat, que combina projectes residencials i corporatius, empreses, oficines, hotels i naus industrials, entre d’altres. Els nous volums es van organitzar per tal de donar continuïtat als carrers Palomar i Cinca pel que fa a l’urbanisme, i per presentar una façana d’accés l’avantguardisme de la qual contrasta i aïlla conscientment la masia catalana original. Aquesta decisió és clau perquè emfatitza el seu caràcter històric tot millorant el seu entorn immediat.

Quina és la característica més destacable del projecte?
L’ampliació i millora dels espais d’ús comú permet que l’ensenyament pugui anar més enllà de les aules, transformant l’edifici, adequant-lo a les noves necessitats dels projectes pedagògics i fent l’ullet als orígens de l’escola. Sumant-se a aquests espais d’ús comú, també s’han incorporat zones de transició entre l’interior i l’exterior a cada una de les plantes. Aquests espais no només serveixen per millorar l’eficiència i el confort dels espais interiors, sinó que també obren la porta a la possibilitat de ser utilitzats com a part de l’edifici, facilitant les classes a l’aire lliure i establint vincles amb l’entorn més proper a l’escola.

Quin impacte té aquesta característica d’obertura a l’entorn?
A més del servei públic i social propi d’una escola, cal dir que la nova configuració de l’edifici permet que els espais lúdics d’ús comú puguin ser utilitzats per la gent del barri fora de l’horari escolar. Així, el projecte s’adreça a tota la comunitat educativa, però també és permeable a l’entorn veïnal, a les interaccions que es generen en aquests espais i a les possibilitats d’ús més enllà de l’acadèmic.

Com s’ha potenciat la relació entre la masia històrica i l’ampliació?
Ubicant-hi tots els espais d’ús comú, tant interiors com exteriors: el menjador, la biblioteca, el jardí, la pista multifuncional i una pèrgola que connecta aquests dos edificis.

Millorar el vincle entre la zona de l’aulari i la de la masia era un dels objectius principals de la intervenció i ha aconseguit transformar un espai desordenat i sense ús en el nou centre de gravetat del conjunt.

Què ha propiciat la tria de materials i la formació dels nous volums?
El projecte va partir d’unes construccions preexistents concretes com eren la masia i l’edifici d’aulari, així com la presència de la Casa Bloc just al davant. Aquestes característiques van fer que ens decantéssim per noves volumetries senzilles i materials neutres de fàcil lectura, posant l’èmfasi en la distribució dels volums dins la parcel·la i en els espais de relació generats entre ells.

A l’exterior, es va aprofitar el mateix tancament metàl·lic del recinte per connectar els elements nous amb els existents i transmetre la unitat del conjunt, però sempre respectant els valors individuals de cada un dels elements i, en especial, de la masia.

Quins elements fan que el projecte sigui sostenible?
Els aspectes que s’han tingut en compte han estat múltiples: una millora substancial de l’aïllament tèrmic de l’envolupant; la incorporació de sistemes d’enginyeria de captació solar per a la generació d’electricitat; la introducció d’elements de protecció solar graduables que permeten tant l’escalfament interior durant l’hivern com la protecció durant els mesos de més calor; una renovació completa del sistema de calefacció mitjançant l’aerotèrmia i radiadors de baixa temperatura; la facilitació de la ventilació creuada dels espais; l’automatització de la renovació de l’aire de les aules mitjançant ventilació mecànica amb recuperació de calor… Tot això no només fa l’edifici més sostenible, sinó que també permet millorar considerablement el confort dels seus usuaris.

Quina ha estat la metodologia del procés de treball i quin impacte ha tingut?
Tant durant la redacció del projecte com durant la fase d’obra es va mantenir una interacció continua amb el Consorci d’Educació i amb el director i els professors de l’escola, peces clau a l’hora de concebre, des d’un enfocament multidisciplinari, els espais i el funcionament de tot l’edifici.

Quina reflexió planteja el projecte?
Poder observar com es fan servir els espais ara que l’escola està en funcionament ens mostra el pes que té la interacció amb l’entorn en la formació dels més petits, i com un bon plantejament dels espais és fonamental per facilitar i fomentar aquesta relació.

Quina aportació fa la nova escola, tant al projecte educatiu com a l’entorn on s’ubica?
La nova Escola Ignasi Iglesias no només dona resposta a una necessitat educativa amb gran èxit, sinó que realça un ampli recinte històric poc respectat fins aleshores i posa l’accent en la importància i la viabilitat de la recuperació del patrimoni històric a Catalunya per a la implementació de nous usos.